llegint Barcelona

L’Ombra del Vent

Mai havia sentit esmentar aquell títol o al seu autor, però no em va importar. La decisió estava presa. Per ambdues parts. Vaig prendre el llibre amb molt de compte i el vaig fullejar. Alliberat del seu captiveri a la lleixa, el llibre va deixar anar un núvol de pols daurat. Satisfet amb la meva elecció, vaig refer els meus passos en el laberint portant el meu llibre sota el braç amb un somriure impresa en els llavis. Potser l’atmosfera d’aquell lloc havia pogut amb mi, però vaig tenir la seguretat que aquell llibre havia estat allà esperant-me durant anys, probablement des d’abans que jo naixés.

Més d’un milió de lectors sí que han sentit a parlar d’aquest llibre. L’Ombra del Vent de Carlos Ruiz Zafón ens trasllada a la Barcelona de la post-guerra, de la mà de Daniel Sempere, fill d’un llibreter que vivia al Carrer Santa Ana. Ja a la primera pàgina apareix la Rambla, enmig de la boira, però a mesura que anem passant pàgines, els personatges s’endinsen en les profunditats del barri gòtic i el Raval.

Al nº 4 del Carrer Canuda trobem la fictícia  llibreria de la família Sempere que apareix en el bestseller i però si caminem uns metres més, arribem a un dels edificis més emblemàtics de la cultura catalana i que apareix citat a l’Ombra del Vent, nombroses vegades, l’Ateneu de Barcelona . El passat mes de Desembre van començar les obres de rehabilitació de la façana que dóna a aquest carrer.

El nostre recorregut no acaba aquí. Si seguim fins a Portal de l’Angel, trobarem el carrer Montsió on parem obligadament als Quatre Gats, refugi modernista freqüentat per Picasso, Gaudi, Rusiñol, Casas, Nonell, Romeu, Granados, Albeniz, entre molts d’altres. Russiñol va descriure’l”Aquell racó pintoresc, ple de somnis i cabòries que espantaven al menestral, aquells quadres de les parets que les noies de sa casa no els podien anar a veure perquè els agradaven massa; aquella fumarola de pipes que emborratxava d’idees els parroquians de la casa.

Hem fet una mica de recorregut pel barri gòtic, però es pot dir que la història no seria la mateixa sense un indret tan emblemàtic com la biblioteca dels llibres oblidats. Per això arribem fins el Carrer Arc del teatre, ja dins el Raval. Carlos Ruiz Zafón situa aquí la biblioteca dels llibres oblidats, on el protagonista troba el llibre, amagat en la foscor d’aquest indret.

Perquè així és aquest llibre, un recorregut per la Barcelona més fosca, més gris,del Casc Antic. És la zona de les botigues de les mil i una històries, de les places que guarden records de bombardejos, dels carrers com El Petritxol, amb rajoles que et diuen qui va viure en una casa o en una altra, però també de la Barcelona que intenta deslliurar-se d’aquestes cadenes que l’atrapen al passat i ensenyar la seva faceta més trencadora, més actual. El CCCB, el MACBA o l’exposició Arts Santa Mònica són  clars exemples de l’activitat cultural d’aquesta ciutat, en plena ebullició.

No acabaríem mai de citar tots els racons que apareixen en el llibre de l’Ombra del Vent, només volem que de la mà d’aquesta obra, que us aproximeu a la ciutat de l’intriga, de personatges, com Julian Carax, que volen fer desaparèixer els últims exemplars dels seus llibres. És la ciutat dels records amagats darrera les pàgines.



3 comentaris fins ara
Deixa un comentari