Mercè Rodoreda

Ara fa dos anys es commemorava el centenari del naixement de Mercè Rodoreda. Nascuda a una petita torre amb jardí al barri de Sant Gervasi, de seguida va deixar d’anar a l’escola i es va posar a escriure. Fruit d’aquesta infància solitària i dedicada al somni i a la lectura, va néixer la seva afició per la literatura, que ens ha deixat grans obres traduïdes a nombroses llengües. La seva relació amb Barcelona es mostra per primera vegada amb la Plaça del Diamant. Diuen que cada dia es tancava durant una estona a un colomar blau que hi havia a la casa materna de Manuel Angelon i aquest fet podria haver inspirat l’autora per escriure aquest llibre, on la seva protagonista, Colometa, ha esdevingut un heroïna de la literatura catalana de tots els temps.

La Colometa

Quan vam arribar a la plaça a la plaça els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua  a l’inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas el mig, on totes s’ajuntaven…

Aquest fragment de l’obra parla d’una de les moltes festes que s’organitzen al carrer quan arriba l’estiu al barri de Gràcia. Aquest és l’encant d’una zona repleta d’encantadors racons que Rodoreda sap escollir a la perfecció. Bars com el Monumental, al carrer Gran de Gràcia 25, ja han desaparegut, però l’esperit festiu s’ha mantingut a aquest barri gràcies en part a petits records que es conserven a les pàgines d’un llibre. Colometa deia: Cada diumenge anàvem al Monumental a fer el vermut i a menjar popets.

Festes de Gràcia

Però la seva obra és més extensa i trobem molts altres llibres que estan vinculats a la ciutat comtal. És el cas d’ El carrer de les Camèlies, que narra la història de Cecília Ce, una nena que fugirà del casal del Carrer de les Camèlies on 1′han trobada i perseguirà el somni d’anar al Liceu, vestida com un a princesa.

El carrer de les Camelies

Les circumstàncies de la vida van portar a Mercè Rodoreda fora de Barcelona, concretament a un petit poble de l’Empordà anomenat Romanyà. Quan va arribar-hi duia a la maleta les primeres pàgines d’una de les obres que més ressò ha tingut dins la seva trajectòria, Mirall Trencat. El bloc es centra en la ciutat de Barcelona, però deixeu-nos recomanar-vos que visiteu Romanyà, amb els seus encantadors carrers de pedra i aquella olor de mar, enmig de la muntanya, que va captivar l’escriptora catalana.

Vistes de l'esglèsia de Romanyà

Gràcies pels vostres comentaris, entre tots fem aquest bloc. La nostra intenció és continuar-lo, però ara arriben exàmens i ens prenem un temps de descans. Però no per això deixeu de comentar al nostre grup del facebook i al nostre twitter. Gràcies, un altre vegada.

]]> http://llegintbarcelona.wordpress.com/2010/03/10/merce-rodoreda/feed/ 0 llegintbarcelona Mercè Rodoreda Colometa Festes de Gràcia el carrer de les camelies Romanyà http://llegintbarcelona.wordpress.com/2010/03/09/el-port-de-barcelona-vist-per-jacint-verdaguer/ http://llegintbarcelona.wordpress.com/2010/03/09/el-port-de-barcelona-vist-per-jacint-verdaguer/#comments Tue, 09 Mar 2010 20:00:55 +0000 llegintbarcelona http://llegintbarcelona.wordpress.com/?p=51 ]]> “Para que tus naves, que vuelven con alas de golondrina,
hacia el Cap-del-Riu, a la sombra no vayan a encallar,
él levanta todas las noches un faro con su mano derecha
y por guiarlas entra andando en el mar.

El mar duerme a tus plantas besándolas cual vasalla
que escucha de tus labios el código de sus leyes;
y si dices «¡atrás!», hace sitio a tu muralla
como si Marquets y Llances aún fuesen sus reyes”

Fragments de: Poema a Barcelona, Jacint Verdaguer.

Imatge del port de Barcelona des del Monument de Colón: http://www.flickr.com/photos/ludomatic/2443800786/

Amb aquests fragments ens traslladen fins a un altre paisatge de la ciutat comtal: el port de Barcelona. Un dels espais més concurrents i que, quan el temps ho permet, diverses activitats d’oci es donen cita vora el mar. Des de el Moll de la Fusta, a on es poden trobar bars musicals, restaurants, discoteques, centres comercials i botigues passant pels voltants del Palau del Mar. Tot passejant per la sorra podem descobrir les platges de San Sebastià, – a on molts aficionats es donen cita per practicar el windsurf-, Nova Icària, la mítica Barceloneta o la Mar Bella, que cada any acull la Fira d’Abril a Barcelona amb lo més característic d’aquest festivitat andalusa. Totes aquestes platges conten amb dipòsits pluvials, que retenen l’aigua en el dies de pluja , permeten que tant la sorra com l’aigua del mar es mantinguin netes durant tot l’any.

Passeig marítim: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/15/Port-olympic.jpg

Un altre punt important el trobem en el Port Olímpic, construït l’any 1992. Una obra que va contar amb diversos arquitectes en el seu disseny i construcció: Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech a més de l’enginyer Joan Ramon de Clascà. El Port Olímpic ofereix tot tipus d’activitats d’oci com la visita a l’Aquàrium de Barcelona per contemplar el fons del mar des de terra. A més, la seva zona comercial i hotelera acull a milers de turistes cada any. Però el port de Barcelona i el seu mar no només ofereixen diversió i entreteniment, ja que està considerat el port de creuers més gran del Mediterrani a més de convertir-se en un dels ports comercials més importants gràcies a les seves instal•lacions i la seva magnitud.

http://bit.ly/bgrq65

]]> http://llegintbarcelona.wordpress.com/2010/03/09/el-port-de-barcelona-vist-per-jacint-verdaguer/feed/ 0 llegintbarcelona Imatge del port de Barcelona imagen paseo puerto ok imagen teleférico http://llegintbarcelona.wordpress.com/2010/03/03/entrevista-a-ildefonso-falcones/ http://llegintbarcelona.wordpress.com/2010/03/03/entrevista-a-ildefonso-falcones/#comments Wed, 03 Mar 2010 12:29:12 +0000 llegintbarcelona http://llegintbarcelona.wordpress.com/?p=38 ]]> Parlem amb Ildefonso Falcones sobre la seva relació amb Barcelona.

La ciudad de Barcelona tiene una larga historia vinculada a los libros y la Catedral del Mar ya forma parte de ella…
Es cierto que hay muchos libros que escogen la ciudad de Barcelona como lugar de desarrollo, pero tampoco creo que haya tantos. Barcelona, podría como ciudad que es, una gran metrópoli, tener muchos más.

Precisamente en nuestro blog hacemos un recorrido por la Barcelona literaria, y hay nombres tan importantes como Mercè Rodoreda, Montalbán y más recientes Monzó, Carlos Ruiz Zafón…
Pero todos estos autores se quedan en la Barcelona de los últimos siglos. De hecho, cuando escribí la Catedral del Mar, una de las cosas que me atrajo más es que no había ningún libro histórico sobre la Barcelona medieval. Es cierto que podemos encontrar la PLaça del diam., la sombra viento , pero estamos hablando del s.XIX

En qué sentido la Catedral del Mar es un libro novedoso?
Porque novelas históricas hay pocas así como podemos encontrar sobre Roma, París, etc. pero sobre Barcelona hay pocas. Es la verdad, Barcelona da para mucho más.Barcelona tiene mucha historia, pero pocos libros que la traten desde un punto de vista más literario, novelado.

Ildefonso Falcones al seu despatx

Usted es abogado, ¿es un reto difícil dedicarse a la literartura?
No es fácil, es un reto y he tenido que documentarme mucho para escribir el libro. Pero trabajar en Barcelona, hablando de los escenarios de mi ciudad ha hecho que me sienta a gusto.

Hablemos de la Barcelona actual, le gusta algún rincón en concreto, al que le tenga un cariño especial?
Más cariño… no sabría decíroslo, porque depende del estado anímico que uno tenga ese día. La tranquilidad se puede encontrar en cualquier parte de Barcelona, siempre y cuando ese día sea el idóneo. Es esa simbiosis de la ciudad de Barcelona

Mójese un poco…
[ríe] Evidentemente el barrio gótico como histórico que es, es muy atractivo. Pero también hay algunos lugares modernistas que me gustan. Además, es un placer pasear por el puerto de Barcelona.

Ildefons Falcones durant l'entrevista

Una mezcla
Si, así es Barcelona. Creo que se pueden encontrar en esta ciudad lugares totalmente diferentes. Forman parte de épocas diferentes, son arquitecturas diferentes, circunstancias distintas.

Sabemos que es secreto profesional, pero piensa escribir algún otro libro sobre Barcelona?
Podría ser , La Catedral del Mar está centrada en Barcelona, la segunda, La Mano de Fátima no, y quién sabe si en el futuro, vuelvo a hablar de Barcelona. Hacerlo ahora sería un poco precipitado.

Carrer santa Anna

Més d’un milió de lectors sí que han sentit a parlar d’aquest llibre. L’Ombra del Vent de Carlos Ruiz Zafón ens trasllada a la Barcelona de la post-guerra, de la mà de Daniel Sempere, fill d’un llibreter que vivia al Carrer Santa Ana. Ja a la primera pàgina apareix la Rambla, enmig de la boira, però a mesura que anem passant pàgines, els personatges s’endinsen en les profunditats del barri gòtic i el Raval.

Llibreria Canuda

Al nº 4 del Carrer Canuda trobem la fictícia  llibreria de la família Sempere que apareix en el bestseller i però si caminem uns metres més, arribem a un dels edificis més emblemàtics de la cultura catalana i que apareix citat a l’Ombra del Vent, nombroses vegades, l’Ateneu de Barcelona . El passat mes de Desembre van començar les obres de rehabilitació de la façana que dóna a aquest carrer.

Restaurant Els Quatre Gats

El nostre recorregut no acaba aquí. Si seguim fins a Portal de l’Angel, trobarem el carrer Montsió on parem obligadament als Quatre Gats, refugi modernista freqüentat per Picasso, Gaudi, Rusiñol, Casas, Nonell, Romeu, Granados, Albeniz, entre molts d’altres. Russiñol va descriure’l”Aquell racó pintoresc, ple de somnis i cabòries que espantaven al menestral, aquells quadres de les parets que les noies de sa casa no els podien anar a veure perquè els agradaven massa; aquella fumarola de pipes que emborratxava d’idees els parroquians de la casa.

Vista d'un carrer del barri gòtic

Hem fet una mica de recorregut pel barri gòtic, però es pot dir que la història no seria la mateixa sense un indret tan emblemàtic com la biblioteca dels llibres oblidats. Per això arribem fins el Carrer Arc del teatre, ja dins el Raval. Carlos Ruiz Zafón situa aquí la biblioteca dels llibres oblidats, on el protagonista troba el llibre, amagat en la foscor d’aquest indret.

Plaça Felip Neri

Perquè així és aquest llibre, un recorregut per la Barcelona més fosca, més gris,del Casc Antic. És la zona de les botigues de les mil i una històries, de les places que guarden records de bombardejos, dels carrers com El Petritxol, amb rajoles que et diuen qui va viure en una casa o en una altra, però també de la Barcelona que intenta deslliurar-se d’aquestes cadenes que l’atrapen al passat i ensenyar la seva faceta més trencadora, més actual. El CCCB, el MACBA o l’exposició Arts Santa Mònica són  clars exemples de l’activitat cultural d’aquesta ciutat, en plena ebullició.

Una casa a l'avenida Tibidabo

No acabaríem mai de citar tots els racons que apareixen en el llibre de l’Ombra del Vent, només volem que de la mà d’aquesta obra, que us aproximeu a la ciutat de l’intriga, de personatges, com Julian Carax, que volen fer desaparèixer els últims exemplars dels seus llibres. És la ciutat dels records amagats darrera les pàgines.



“Amb el rostre ple de llàgrimes, Bernat es va adonar que el nen ni tan sols tenia forces per plorar. Ho va disposar sobre un dels seus braços. Va esmicolar una mica de pa, ho va mullar en saliva i ho va acostar a la boca del petit. L’Arnau no va reaccionar però el Bernat va insistir fins que va assolir ficar-lo en la seva petita boca. Va esperar «Empassa, fill meu», li va suplicar. Els llavis del Bernat van tremolar davant una gairebé imperceptible contracció de la gola de l’Arnau. Va esmicolar més pa i va repetir amb ansietat l’operació. Arnau va tornar a empassar, fins a set vegades més.

—Sortirem d’aquesta — li va dir—. T’ho prometo.”

Una roseta de l'interior del temple

I la promesa es va complir. Pare i fill van poder escapar de la vida com a servents sota les ordres del senyor feudal. Deixar-ho tot enrere i començar una nova vida amb el seu fill, l’ Arnau, era el desig d‘en Bernat. I la Barcelona de l’Edat Mitjana, la ciutat que es trobava en continu canvi i progrés, els hi oferia aquesta oportunitat. Tot i que aquella època estava marcada per la segregació social i es trobava sota domini de la noblesa i l’església, la ciutat comtal va permetre que pare i fill fossin, per primer cop en la seva vida, homes lliures.

Aquests són només uns paràgrafs de la novel·la La Catedral del Mar, mitjançant la qual Ildefonos Facolcones ha retratat la societat catalana de l’Edat Mitjana en torn a la construcció del temple de Santa Maria del Mar. Durant tot el segle XVI generacions de veïns de la ciutat  van encarregar-se de que aquest projecte es convertís en una realitat.

Interior del temple de Santa Maria del Mar

La ubicació d’aquest temple en el Born, aporta el to històric i antic a un barri caracteritzat per el seva continua evolució i modernització. La impressionant construcció d’estil  gòtic presideix una plaça petita, tranquil·la i agradable a on els bars de tapes, els restaurants i les petites botigues de disseny l’han convertit en un dels barris més humil de la ciutat comtal, un punt de referència de la modernitat i de l’avantguarda tant artística, com comercial de Barcelona. És per això que el Born ha esdevingut en el barri bohemi de moda.

Artesania, roba de disseny, complements, art i decoració es poden trobar en petits locals, molt acollidors, amb decoracions atrevides, carregades o bé molt senzilles, però tot ells cuidant fins a l’últim detall.

El passeig del Born

Però tot i tractar-se d’una barri ple de boutiques i restaurants, en el Born es pot contemplar el llegat històric de la ciutat. El mercat del Born, símbol del Modernisme així com també ho són els fanals del passeig del Born, o el Fossar de les Moreres, un dels principals referents del catalanisme, que commemora les víctimes de l’assalt a Barcelona l’any 1714, són alguns exemples. I tot això sense oblidar-nos de la majestuosa basílica, que en aquets moments s’està rehabilitant per conservar la seva façana.

El mercat del Born

El Born, un barri que combina el millor de la història amb l’actualitat més autèntica.